La bogeria és una novel·la-estudi psicològic d’una malaltia (la demència) i les conseqüències socials d’aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge (actitud humanitària); el d’un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d’un metge (actitud científica i positivista). La novel·la té dues característiques essencials: l’objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l’herència (pare dement i suïcida, mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).